10 d’abril 2012

Cigrons estofats

No sé si us en heu adonat, però les últimes receptes totes duen cigrons. I és que a l'Índia, país vegetarià per excel·lència, les proteïnes i els hidrats de carboni provenen dels llegums. Cigrons i llenties, per nombrar els més habituals, estan presents a la gastronomia de totes les regions. A més, en tenen moltíssimes varietats: llenties verdes, vermelles, grogues, negres... i els cigrons? Doncs de moment n'he vist de petitets i foscos i de grans i clars (els nostres). Però la recepta d'avui no és pas exòtica, sinó una d'aquelles tradicionals de la mama. I clar, havia de ser ella la que expliqués com coure els cigrons un cop remullats:


"El temps, segons el meu llibret de l'olla diu de 10 a 15 minuts, sempre que ja siguin remullats, en cas de posar-los a coure sense remullar el temps de cocció seria el doble. L'aigua ha de cobrir justet els llegums o bé arribar fins el mínim que digui l'olla a pressió".

Un cop cuits els cigrons, passem al sofregit: ceba, xoriço, cansalada... i unes cullerades de tomàquet triturat. També s'hi pot afegir una picada d'all, julivert (o coriandre?) i potser també ametlles just abans de treure del foc. I si se us està quedant eixut, doncs una mica d'aigua i que torni a fer xup xup. Finalment es bull un ou i se'l parteix per la meitat per decorar el plat.