Truita de patates

Sembla una tonteria, però fer una bona truita de patates té el seu què. A més, a cadascú li agrada d'una manera! Que si mocosa, que si ben cuita, que si amb ceba, que si, que si patatim, que si patatam... A mi, evidentment, m'agrada la de ma mare, amb la ceba ben caramelitzada i un punt mocós. Sempre intento imitar-la però em quedo curta de cocció (les presses) i clar, al Jose, que ja mocosa no li mola, doncs no la gaudeix gens. Ahir la va fer ell com a ell li agrada (cuita beeeeen lentament) i va quedar ben bona, la veritat és que m'hi podria acostumar. Apunto la recepta més que res per les proporcions:

Per a 4 persones:

4 patates més aviat petites i 1 de gran
5 ous
ceba al gust 
oli, sal

01) Pelem, trossegem les patates a làmines i les coem al vapor.
02) Posem a caramelitzat la ceba en una paella al foc, això és: poc oli, foc baix, sal perquè suï i remenar sovint.
03) Quan la patata siguin cuita, afegim oli a la paella i la patata. Tapem i que es sofregeixi uns minuts.
04) Batem els ous en un bol.
05) Afegim la patata i la ceba al bol. Afegim un bon polsim de sal.
06) Retornem la massa a la paella. Ho coem a foc lent fins que qualli, vigilant que no s'enganxi. La girem amb una tapa i fem l'altre cantó.